Les ciutats són, de manera simultània, objecte i causa de conflicte. No pot ser d'una altra manera considerant que en ella es donen interessos materials i simbòlics dispars. L'elitista projecte de ciutat elaborat des de l'Ajuntament durant anys, primer com a Model, després com a Marca, va trobar, no obstant això, nombroses resistències a l'hora de plasmar-se sobre l'espai. Des del més notori, i gairebé mític, paper de les associacions de veïns durant la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, fins a arribar a les diverses assemblees, plataformes i col·lectius apareguts a la calor del 15M, aquestes van aconseguir posar en escac aquelles dinàmiques considerades alienes als seus més immediats interessos.
Los años de la discordia fa referència, precisament, al segon d'aquests moments, en el qual, en el marc dels ajustos duts a terme per l'equip municipal governant durant la Gran Recessió, la ciutat va tornar a manifestar les contradiccions que suposa el seu disseny i construcció ignorant les demandes de les classes populars. A Barcelona, com en altres ciutats globals, es posa de manifest la tensió entre les visions antagòniques del model urbà de les elits i de les classes populars.
