Sueño contigo, una pala y cloroformo és una història d'amor, de bogeria i de mort en la qual es crivellen sense pietat aspectes del feminisme, el poliamor i l'alliberament de la dona en el segle XXI. Incòmoda i macarra, bonica i cruel, aquesta distopia romàntica devora a qui la llegeix. Retrata una generació sense futur però sobre la qual s'han dipositat grans esperances que seran irremeiablement defraudades.
El título de la novela se inspira en la canción ‘Paraísos artificiales’ del álbum La estanquera de Saigón de Los Chikos del Maíz; en concreto, en estos versos:
Por eso sueño con tu novio, una pala y cloroformo
Por eso mi mente es un horno
Por eso veo tu cara en cada actriz de cine porno
La novel·la respira el mateix aire urbà, desesperat i fins a un cert punt canalla de la cançó.
