Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d’aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d’una Catalunya revitalitzada com a nació, de l’Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l’era neoliberal de la fi de la història. S’examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l’arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d’Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l’any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.
Bosnia, la guerra que no nos contaron
16,00€Versió en castellà
La pitjor conseqüència de la Guerra de Bòsnia, a banda dels seus 100.000 morts, 35.000 desapareguts i un milió llarg de desplaçats, va ser la consolidació d’un país dividit en tres comunitats ètniques i la desaparició de la noció de multietnicitat, el tresor més preuat de “la petita Iugoslàvia”, com se l’havia arribat a anomenar per ser una reproducció en petit de l’estat creat per Tito.
