18,00

Schola delenda est?

Qui dissenya els plans educatius? Amb quin criteri s'imposa aquesta legislació? Hem de permetre que l'escola sigui reduïda a una simple fàbrica de treballadors? O com a institució pública ha de prestar un servei a la societat i formar ciutadans conscients, cultes i lliures?

Schola delenda est? refuta les noves pedagogies que marginen els continguts científics i el prestigi del docent, un model que es revesteix de modernitat i innovació amb discursos pseudoprogressistes, però que amaguen un missatge profundament reaccionari. Pascual Gil reivindica l'escola pública com el lloc on es promogui el pensament i es fomenti l'esperit crític per a crear una societat més reflexiva, perquè els alumnes puguin convertir-se el dia de demà en amos de les seves pròpies vides.

Share

Coneix l'autor

El declivi de l'escola

Durant les últimes dècades les administracions públiques han impulsat canvis legislatius que han conduït a la degradació de la figura del docent. La desconfiança en la seva capacitat i autonomia a l'aula els ha enterrat sota quantitats ingents de burocràcia que només entorpeixen la seva tasca. El descrèdit i la desconfiança s'han traslladat a les famílies que, guiades per aquesta desqualificació social, fa temps que sospiten del paper central del docent.

L'educació per competències

Les competències sempre han existit. Els docents sempre han hagut de formar alumnes amb capacitat de treballar en grup, de cooperar, expandir la seva creativitat, etc. Algunes de les competències que els nous currículums d'educació proposen parlen més aviat de trets de caràcter que els professors no poden avaluar per ser purament subjectius; no es poden qualificar mirades o gestos.

Un futur incert

Pascual Gil planteja que la incertesa és una característica fonamental de la societat moderna, i per això l'escola no ha de formar en treballs i realitats que encara no existeixen, sinó garantir una sòlida base de coneixement que permeti comprendre aquest món canviant i adaptar-se a ell.

La societat cada dia és més dual, els rics cada vegada són més rics, però cada cop més gent viu i treballa en condicions més precàries. Les societats occidentals persegueixen l'augment de la productivitat i dels beneficis sota una lògica neoliberal sense mecanismes de redistribució de la riquesa. Aquests processos, impulsats pel ràpid desenvolupament tecnològic i la desregulació dels mercats, han deslocalitzat la producció, conduint-nos a una societat de serveis. Lluny de necessitar a treballadors industrials amb una especialització mitjana o alta, el mercat de serveis exigeix treballadors flexibles als quals contractar o rebutjar quan el necessiti.

Davant aquest panorama, s’ha d’adaptar l'escola al mercat laboral i col·laborar en l'augment de la desigualtat?

El desmantellament de l'educació pública

El desmantellament de l'educació pública, que en altre temps va suposar un dels majors projectes emancipadors que la nostra societat ha conegut, és un fet. S'augmenten els recursos a escoles concertades i privades, i es deixa a l'escola pública a la picota.

El 2009 la despesa en educació concertada era de 5.891 milions d'euros; una dècada més tard, superava els 6.339 milions, un augment del 7,6%, segons les estadístiques del Ministeri d'Educació. En canvi, durant el mateix període la despesa en educació pública es va reduir en 1.553 milions, un 5% menys. És impossible formar a ciutadans crítics deixant-los les engrunes.

O ja ni tan sols es tracta de formar a persones amb criteri propi?