Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d’aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d’una Catalunya revitalitzada com a nació, de l’Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l’era neoliberal de la fi de la història. S’examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l’arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d’Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l’any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.
Schola delenda est?
18,00€Versió en castellà
Qui dissenya els plans educatius? Amb quin criteri s'imposa aquesta legislació? Hem de permetre que l'escola sigui reduïda a una simple fàbrica de treballadors? O com a institució pública ha de prestar un servei a la societat i formar ciutadans conscients, cultes i lliures?
Schola delenda est? refuta les noves pedagogies que marginen els continguts científics i el prestigi del docent, un model que es revesteix de modernitat i innovació amb discursos pseudoprogressistes, però que amaguen un missatge profundament reaccionari. Pascual Gil reivindica l'escola pública com el lloc on es promogui el pensament i es fomenti l'esperit crític per a crear una societat més reflexiva, perquè els alumnes puguin convertir-se el dia de demà en amos de les seves pròpies vides.
